És aquí, en el bressol del tèxtil de tota la vida, on l’aixovar troba, avui, el seu lloc. El nostre objectiu és la venda a Europa i la conca del Mediterrani, ja que d’aquí n’extreiem la tecnologia i la matèria primera, el cotó.
Més enllà d’aquest àmbit geogràfic, no ens sentim en el dret d’interferir, ja que cada continent té la seva pròpia cultura tèxtil, i pot arrivar als mateixos resultats. Per tant, preferim cooperar amb teixidors locals, que vulguin desenvolupar el producte des de i pel seu àmbit local.
A l’hora de posar valor monetari a les peces de l’Aixovar volem oferim preus coherents, que siguin assequibles per la majoria, i dignes per les parts que hi han treballat. La guerra de preus que condiciona tots els mercats actuals, ha anat escanyant els costos de producció, i també el preu del sòl a les ciutats genera la necessitat de doblar, com a mínim, el preu del producte al posar-lo a la venda, de manera que comprar barat en aquests moments significa gairebé no pagar el producte en sí, és a dir: plantar, conrear la matèria primera filar, teixir, confeccionar, acabar. Comencem des de la microeconomia, i mirant-nos el producte com allò que val, una peça que s’ha pensat i fabricat per ser útil i que té un valor i ha de tenir unes funcions, una qualitat i una durabilitat el màxim de llarga perquè l’arribem a fer nostre i personal.
Per poder oferir aquests productes a preus sostenibles, hem trobat maneres de treballar més imaginatives. En la fabricació: treballem amb el teixit del teler a la peça, i de la peça confeccionada, a l’acabat. Evitem així el pas d’acabat industrial del teixit, que ens demana mínims molt alts d’estocs i ens condiciona la versatilitat.
En la comunicació del producte: vendre en petites i mitjanes produccions que poden ser personalitzades, a petits hotels, cases rurals, residències de diferents col·lectius que tinguin cura dels seus materials. Vendre a través d’Internet, o qualsevol tipus de venda al públic que no estigui condicionada a doblar el preu del producte.
